El cas ADIN: de terrorista a amediàticament despareguda
19/02/2008 · Crònica de Miquel AlmirallAquest article és el primer d’una sèrie que té com a nucli la informació que ofereix la premsa (i, per extensió, la ràdio i la televisió) sobre persones detingudes per suposada vinculació amb ETA, bé sigui per pertinença o per col·laboració. En aquest cas concret, ens centrarem en la detenció, i posterior alliberament, d’Ainhoa Adin Jauregi.
Com és obvi, no coneixem de res aquesta persona, raó per la qual la sèrie d’articles que escriurem es basa en dues premisses: només sabem el que surt a la premsa i la situació jurídica d’aquesta persona pot variar en el futur. És important, però, assenyalar que canviï o no la situació jurídica d’Ainhoa Adin, l’anàlisi que farem en aquests articles no varia, atès que tota persona té el dret a la presumpció d’innocència. Sobretot en el

moment de la seva detenció ja que pot ser que els cossos policials o el jutge la deixin en llibertat sense càrrecs.. Un cop fets aquests aclariments, passem als fets.
La jutgessa francesa Laurence Le Vert va ordenar a la Brigada d’Investigació i Recerca de la policia judicial de Baiona que detingués Ainhoa Adin a primeres hores del 29 de gener de 2008 a la localitat basca d’Hendaia. La detenció es va produir quan Ainhoa Adin era a casa seva. El motiu de la detenció fou que la policia francesa va trobar una fotografia seva arran de la detenció d’un comando d’ETA. La jutgessa volia saber com va arribar la fotografia a mans d’ETA i si coneixia els membres del comando. Després que la policia francesa la interrogués, Ainhoa Adin va ser posada en llibertat sense càrrecs el 31 de gener.
Tots aquests fets foren tractats per la premsa catalana i espanyola d’una manera que és típica en aquests casos relacionats amb ETA. I també hi apareixen els errors típics. El que caracteritza, però, el tractament mediàtic d’aquesta detenció i posterior alliberament és el fet que sintetitza brillantment la informació sobre la detenció de presumptes membres o col·laboradors d’ETA i el que passa en cas que els deixin en llibertat sense càrrecs.
A continuació esmentarem les qüestions generals que analitzarem en aquesta sèrie d’articles:
1. La tendència generalitzada a la manca de presumpció d’innocència en els titulars (i avanttítols i subtítols).
2. La utilització de la presumpció d’innocència retòrica i no pas de la presumpció d’innocència discursiva. La diferència és clara: mentre que la segona consisteix a construir la notícia a partir del fet que la persona detinguda té dret a la presumpció d’innocència, sobretot quan acaba de ser detinguda i no ha passat a disposició judicial, la primera es caracteritza pel fet que la persona detinguda és culpable i s’utilitza en alguns casos els adjectius presumpte/presumpta o suposat/suposada (o d’altres), com si l’ús esporàdic i asistemàtic d’aquests mots no evités que no es respecti la presumpció d’innocència de les persones detingudes.
3. La paradoxa d’atribuir fets reals (atemptats, morts) a presumptes membres o presumptes col·laboradors d’ETA.
4. La confusió entre membre d’ETA i col·laborador d’ETA. És evident que no és el mateix perquè jurídicament hi ha dos delictes: un de pertinença i un altre de col•laboració.
5. La tendència generalitzada a ignorar el fet que la persona detinguda és posada en llibertat per la policia o pel jutge sense càrrecs.
En aquest cas en concret, volem analitzar diversos errors factuals que fan que si un lector llegeix la informació disponible (per exemple, al web www.mynews.es) acabi amb un cert desconcert a causa del deficient treball dels periodistes bé perquè les agències de notícies cometen errors en informar dels fets o bé perquè els professionals de la informació que treballen als diaris s’equivoquen. O, al límit, totes dues coses alhora. Volem comentar, com a mínim, els errors següents:
1. Quina és la causa que provoca la detenció d’Ainhoa Adin?
2. Quina mena de comando va detenir la policia francesa el 17 de juny de 2004 a Llemotges?
3. Per a qui Ainhoa Adin és un dels membres més buscats d’ETA?
4. Quants fills té Ainhoa Adin?
5. On va néixer Ainhoa Adin?
6. Quants anys té Ainhoa Adin?
7. Quina relació té Xabier Irastorza Dorronsoro, suposat membre del comando Ibarla, amb Ainhoa Adin?
8. Per quin motiu Ainhoa Adin fuig dels cossos policials i quan?
Finalment, hi ha una altra qüestió a estudiar: el marc de la notícia. Deixant de banda la utilització o no de la presumpció d’innocència i els errors en les dades factuals, hi ha un aspecte fonamental a l’hora d’analitzar el tractament mediàtic d’aquests fets: la seva presentació discursiva. Dit planerament, allò interessant d’aquestes notícies és intentar establir quina impressió treu el lector en llegir-les.
En els propers articles desenvoluparem el que ara tot just hem enunciat.